El final d'un conte de fades.

Aquests dies estem treballant cap el 25 de novembre, el dia contra la violencia de gènere. dins les propostes, l'alumnat de segon de Batxiller ha d'elaborar un text, qualsevol, de sensibilització. Us adjunte, ací, el d'Àlvaro. És una mica dur, però estem treballant per oferir-vos més coses des de la positivitat:
       Per al treball sobre la violència de gènere he decidit traduir una cançó de Domingo Edjang Moreno, mes conegut com "El Chojin", nomenada "El final del cuento de hadas". El Chojin no sols fa música rap, sinó que també es dedica a donar xarrades pels col.legis, a fer teatre i a escriure poesies. Aquesta cançó va ser elegida per AmnistíaInternacional pera una campanya en contra de la violencia de gènere i per això he decidit traduir-la, pot ser tinga alguna errada:

El final del compte de fades
Ell: Sé que no li agrade als teus pares, però ells que saben, no eres
tan nenuda i jo no sóc tan gran, t'he demostrat que t’estime durant
aquest temps, accepta el meu anell, casa't amb mi.
Ella: És preciós, clar que l’hi accepte, mi vida.

Ell: Oh, em fas tan feliç, sé que eres meua, estaves destinada a mi,
ho vaig saber des del primer dia, abraça'm, comparteix la meua
alegria.
Així va començar el conte de fades, rams de flors, bombons, passejos,
dolces mirades, el que opine la resta no importa, un home bo manté a
una dona enamorada. Els dies passen com en una rondalla, vestits de
novia, llista de boda, plans, nova casa, ella és la reina, ella és
l'ama, ella li estima, ella li aguanta...
Ella: Potser no hauries de beure tant...
Ell: M’estas dient borratxo?
Ella: No, no, clar?
Ell: Doncs cállate dona eh?, que jo sé el que faig, puja al cotxe i
esborra eixa cara
Ella: Clar...
Ella i ell es casen, el temps passa, una cridada...
Ella: Mamà, estic embarassada.
No hi ha major motiu per a ser feliç que un xiquet, ell ho celebra
eixint amb els seus amics.
Ella: On has estat? Em tenies molt preocupada.
Ell: No comences...
Ella: Per què no agafes les meues cridades?
Ell: No comences!
Ella: És que sempre em deixes sola a casa i tornes a les tantes, a
més, olores a colònia barata?
Ell: Calla! (i li dóna una bofetada)
El primer colp va ser el pitjor, no tant pel dolor com pel xoc de la
situació, aquesta nit ell dormira en el sofà, ella no dormira res,
somnis trencats, llàgrimes en el coixí...
Ell: Perdona'm pel d’ahir, no se que va passar, es que... no sé, és
l'estrès del treball, el cansament, estava un poc borratxo, perdona'm,
saps que t'estime...
Després d'uns dies ella recorda el tema, com si fora un malson de fa
temps, va pensar en contar-lo a les seues amigues, però no ho
entendrien, a més, són coses de família.
Ella: Ell me estima, aquestes coses passen, i és veritat que de
vegades sóc un poc bocamolles...
Naix el bebé, una xiqueta preciosa, però ell volia un xiquet i tira la
culpa a la seua esposa...
Ell: Ho fas tot mal, i estàs grossa, com pretens que no me’n vaja amb altra?
Ella: Però...
Ell: Però res! Tot el dia a casa acumulant grasses i no eres capaç de
tindre el sopar preparat?
Ella: Però...
Ell: Calla!

Ella: Però...
Ell: Calla! Mira? no m'obligues que ho faça
Ella: Però...
Ell: Calla!... Et vaig avisar!... (i li dona un pallissa a l’hora que
ell crida: Parla! parla! parla! parla!... )
Aquesta vegada no es va saber controlar, ella acaba en l'hospital...
després de tres dies per fi escolta a les seues amigues, i denúncia a
la policia la seua tortura. La vida torna a somriure-li a poc a poc,
ella i la xiqueta refan les seues vides quasi del tot, un nou xic, un
nou treball, un nou futur, en un nou barri. Però el paper d'un jutge
no és suficient per a detindre a ell, i un dia de tornada al portal,
ell l'espera amb un punyal, i li apunyala dotze vegades...
Va ser el final del conte de fades. Un conte real que es conta en cada
ciutat, cada setmana, és la nova plaga, és el final del conte de
fades...