Trobades 2012

Ja estem preparant les Trobades!

Enguany, com que no hi ha subvenció, les trobades es modificaran respecte els anys anteriors. Això fa que les comarques Horta Nord, Horta Sud, Camp de Morvedre, Camp de Túria i València  

s'ajunten en una sola Trobada, que es celebrarà a l'Albereda de València el dia 13 de maig.

Us anirem donant informació.

De moment, ja tenim ací les samarretes i les paperetes. És especialment important col.laborar perquè es necessita per poder-les realitzar, ja que com sabeu el cost de les Trobades és important.

Ei que són ben xules????

50 anys ‘Nosaltres, els valencians’

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha organitzat un seguit d’activitats amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de
  Nosaltres, els valencians (1962)

El primer acte  és la taula redona
‘50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)’, 
dijous 16 de febrer a les 18 hores en l’Aula Magna de La Nau. Hui també s’inaugura, a les 20 hores, en la Sala Estudi General de La Nau, l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012), que estarà oberta fins el 18 de març.
En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).

Dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de La Nau, es realitzarà el concert Música a l’entorn de Joan Fuster. Els intèrprets són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Gràcia, piano. La programació inclou música per a poemes d’Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà, Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.

Dijous 1 de març, a les 12 hores, al Paranimf de la Nau, es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. També hi haurà una conferència de Jaume Cabré, La creació del món
Per a més informació, podeu llegir el Tríptic informatiu

Auques per 1r.

 Què és una auca?

Un conjunt d'estampes o il.lustracions acompanyades cadascuna d'un text, disposades generalment en un sol full de paper, i de diversos temes: biografia, història, succés,etc. Solen ser 24 o 48, en tot cas un  múltiple de 4.

La característica principal de l'auca és  que la llegenda al peu  de vinyeta està escrita en vers (rodolins, tercetes o quartetes). El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles.
Mireu l'auca d'Enric Valor:

 

O la d'Estellés
O la de Jaume I
 El treball de hui per acabar a casa:
1.- Escriviu un conte, una història o una biografia o busqueu  cap que us agrade (podeu fer una ullada a la pàgina de contes clàssics   o si voleu alguna cosa més actual, a la de llegendes urbanes)

2.- Resumiu-la en 24 o 48,( en tot cas un  múltiple de 4) parts. Intenteu redactar amb rodolins.
3.- Dibuixeu les il.lustracions que s'ajustarien al text d'abans. O bé busqueu imatges adients.
Bona feina!

Ovidi Montllor. 70 anys.

Ovidi Montllor, a més de cantant, actor i pallasso fou també poeta. Dos llibres apleguen la seva obra literària i gràfica:Poemes i cançons (Barcelona, Galba, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i el recull Poemes i dibuixos (Barcelona, Taller Picasso, 1985)

Ahir hagués fet 70 anys. Felicitats!

M'aclame a tu
(Vicent Andrés Estellés - Ovidi Montllor)

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

Wisława Szymborska. Per recordar.

La poetessa polonesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de Literatura el 1996, ha mort hui, als 88 anys.
SOTA UNA PETITA ESTRELLA
Demano perdó a l’atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m’equivoco.
Que no s’enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des d’un abisme pel minuet d’aquest disc. Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí. Dispensa’m, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d’aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt,
perdona’m, encara que només siguis un ocell dissecat.
[...]
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques, i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.

«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo. Les lletres en versió original i català, ací
Wislawa Szymborska
Visita per més poemes Bibliopoemes