Departament de Valencià.IES FEDERICA MONTSENY

La mordassa: Manuel Garcia Grau.

2012-01-29T09:10:00.000-08:00

Ahir es va estrenar a Castelló el muntatge teatral La mordassa, basat en textos del poeta Manuel Garcia Grau. Escoltar la seua poesia, amb música en directe, recordar-la, revisar-la fou un plaer. Ací us deixe un dels poemes:

SENSE LA TERRA PROMESA
Aquesta terra t’ha donat la sang, i l’estimes.
Aquest poble t’ha lliurat l’alfabet, i el respires.
Aquesta terra t’ha atorgat el sofriment, i els combats.
Aquesta terra t’ha donat la vida, i la dignifiques.
Aquesta terra t’ha donat els amics, i els vals.
Aquell país et negà el pa i els mots i, encara així, t’alçares i
combateres.
Aquesta pàtria t’ha entregat les ombres i els exilis, i els il·lumines.
Aquests tossals t’han engendrat la consciència i el nom, i
els escoltes.
Aquest país t’ha ocultat el passat i el present, i els camines.
Aquesta terra t’ha vist créixer sense llibertat, i sols Déu sap com
l’estimes.
Aquell país et prohibí la dignitat i els gorgs de la paraula i, malgrat tot,
no callares.
Aquest poble t’ha atorgat la vida, els silencis i la sal.
I aquesta ha estat la teua autoritat: missatge de segles,
obsessió de realitats,
veu, memoria, món, eco, consciència, poble, terra, paraules
i unes mans amb què has parlat i has escrit i has treballat i has viscut.

Més poemes a Daltabaix poètic i la pàgina d'Escriptors,cat

50 anys de Nosaltres els valencians

2012-01-18T00:04:00.000-08:00

Amb aquest article iniciem una sèrie d'entrades en homenatge a Joan Fuster. El de hui és un article d'ANTONI GÓMEZ. publicat al diari Levante-POSDATA, el 13-1-2012, amb comentari final d'Isidre Crespo:

50 anys de Nosaltres els valencians: El polèmic despertar del poble valencià

Va ser en 1962 quan Joan Fuster va publicar Nosaltres els valencians, el llibre més controvertit i lloat alhora de la historiografia valenciana contemporània. Aquella obra pretenia despertar una societat en «perpètua somnolència digestiva». Cinquanta anys després, els seus interrogants identitaris continuen generant perplexitat i incertesa.

Qui som els valencians? Cap a on anem, d’on venim? En la societat occidental postmoderna, globalitzada, immersa en una crisi econòmica, política i de valors sense precedents, quina és la identitat dels valencians, si és que en tenim alguna? Aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer a hores d’ara per a respondre als mateixos interrogants que ara fa cinquanta anys es va plantejar Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) —enguany es compleixen també vint anys de la seua mort— per a escriure un dels llibres més polèmics, si més no el més controvertit i lloat alhora, de la historiografia valenciana contemporània. Evidentment, aquesta societat no és la mateixa que aquella d’inici dels anys seixanta del segle passat, han canviat significativament les condicions socials, culturals, polítiques i econòmiques, no cal dir-ho. [...]
Per descomptat, la historiografia posterior i la realitat política ha passat compte d’algunes de les seues propostes essencials: la tesi agrarista, la inexistent burgesia valenciana motor del nacionalisme, l’exclusió dels valencians de parla castellana, la impossibilitat dels Països Catalans… Tanmateix, va ser un revulsiu tan gran que la seua influència ha estat sempre intel•lectualment activa a la universitat i el món de la cultura. Al capdavall, va aconseguir allò que pretenia: despertar una societat en perpètua somnolència digestiva, com escriu en una carta a Josep Pla. Els dogmes i els catecismes polítics van arribar després.

JF.- «La meua posteritat serà de paper.»

Isidre Crespo R.- Això deia Fuster ja als anys 60. Es veu que està sent-ne alguna cosa més. De manera especial aquest 2012. Ja ho veieu. A fi i efecte que la nostra pàgina siga plural o polifònica, us facilitem altres papers, altres veus “posteriors” a la del Mestre; de segur que ens proporcionaran més estímuls i més pistes de reflexió, que és on apuntem...
FUSTERIANAMENT.

Cinema en valencià

2011-11-13T10:27:00.000-08:00

Dimecres 16 de novembre marxem al cinema dins la campanya Cinema en valencià posada en marxa per l’Oficina de Promoció del Valencià de Burjassot i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

És una oportunit gairebé única de anar al cine per veure pel.lícules d'actualitat -recordeu que Pa negre, per exemple, ha guanyat diversos premis de cinema i és la pel.lícula que representarà l'Acadèmia de cinema als Òscars.

Totes les sessions són gratuïtes i tenen lloc al Centre Cultural Tívoli, els dimecres, a les 20 hores. L'entrada es pot recollir a la taquilla del Tívoli a partir de les 19 hores.

Pa negre: 16 de novembre.
The Road : 23 de novembre (VOS) '
El discurs del rei (VOS). 30 de novembre.

Montserrat Roig: in memoriam.

2011-11-09T15:23:00.000-08:00

Una vegada més, Victor Pàmies ens convida a retre un homenatge simultani des de la "catosfera" una gran escriptora, Montserrat Roig, morta ara fa 20 anys. I sembla un tòpic, però... com passa els temps!

De la seua obra ja hi ha de veus crítiques i ben sabudes que n'han parlat, també els diversos premis que va guanyar. A mi, dues novel.les em van agradar especialment, Ramona, adéu -tot un clàssic, ja- i l'hora violeta.

Hui, per recordar-la, us propose un fragment breu d'un dels seus contes breus, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

"Però sóc aquí per pregar-te, ara que m'he mort, que resis una mica per a la salvació de la meva ànima. No sé si es pot dir que al llarg de la meva vida he comès algun pecat greu, però, si de cas, no voldria presentar-me allà dalt sense ningú que m'ajudi aquí baix. També voldria estar una estona xerrant amb tu, perquè em temo que aviat faré malves del tot; has estat com una germana i, veuràs, allà dalt no sé ben bé el que m'espera."

Jornades de Burjassot Violència de gènere i família

2011-11-07T23:47:00.000-08:00

L'Ajuntament de Burjassot ens ha fet arribar la convocatòria d'unes JORNADES DE PORTES OBERTES: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMÍLIA", oferides per els/les educadores de SEAFI (Servei d'Atenció a la Família i la Infància) els DIMARTS a partir de les 18 hores al CENTRE SOCIAL MUNICIPAL ISAAC PERAL:
- 8 de novembre: "Prevenció de la violència de gènere entre adolescents: el rol de gènere"
- 15 de novembre: Conflictes amb adolescents: prevenció de la violència.
- 22 de novembre: Com afecta la violència de gènere als membres de la família.
Són unes jornades gratuïtes i interessants. Us hi apunteu?

Per tots Sants, les olives a les mans.

2011-11-01T02:59:00.000-07:00

Abans que la festa anglosaxona de Halloween s'instal.lara entre els nostres costums i canviaren les dites com

Per Tots sants,
els camps verds

i els cimsblancs.

pel "truco o trato" -algú sap què vol dir- l'1 de novembre es celebrava la festa deTots Sants una de les més antigues en el món cristià. A primeries del segle VII el Papa Bonifaci IV, en comptesde fer enderrocar el Panteó de Roma ( el temple pagàde Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor deJúpiter) el purificà i consagràa honor de la Verge i de Tots els Màrtins, disposà que cadaany fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. Enaquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anaral cementiri a dur flors als difunts (costum de visitarals difunts és d'origen romà).Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades,moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, que en molts llocs reben el nom de panellets.

.
Si voleu saber més coses dels costums del dia de Tots Sants, podeu visitar aquesta pàgina: trobareu informació, la recepta dels panellets i alguna cançó popular.

UN DIA QUALSEVOL. Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

2011-10-14T02:29:00.000-07:00

Tard, quasi un mes després d'iniciat el curs, però en marxa.
El departament de valencià us desitja un bon curs, que estimeu la nostra llengua, que la useu el més feliçment possible, que la disfruteu, que la defenseu sempre.Us deixe un bell vell poema, una versió actual feta per Carles Duarte.

Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)

2011-09-09T03:13:00.000-07:00

Hui fa cents anys del naixement de Manuel Sanchís Guarner.

I com hem fet amb Enric Valor i Estellés, el felicitem des d'ací. I el recordem, el nostre homenatge. "Sólo la Universitat recuerda hoy a Sanchis Guarner en el centenario de su nacimiento" diu hui la premsa. No, no és la Universitat l'única en recordar-lo. És cert que sense tant de ressó mediàtic, per a molts de nosaltres, persones que estimem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua, Sanchis Guarner fou -és-, junt a l'Estellés, l'Enric Valor i Joan Fuster, pilar bàsic en la construcció -necessària, després de molts anys- d'aquesta identitat "cultural". Tots quatre, des de la poesia, la narrativa, l'assaig i la investigació forniren el corpus a partir del qual noves generacions començaren -començàrem- a treballar.

És considerat, per molts, l’iniciador de la Filologia moderna al País Valencià. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil. Va publicar, també, Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983), La ciutat de València (1972) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980), entre molts d'altres. Al mateix temps col·labora en el Diccionari català-valencià-balear i en la Història del País Valencià. L'any 1974 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"Vares ser la veu d'un poble, professor Sanchis Guarner."

Sanchis Guarner a la Viquipèdia
Notícia al diari Levante
Xarxa Lluís Vives, sobre la tasca cívica de Sanchís Guarner (3-8-2011)
La paraula vola

II Diada d'Estellés.

2011-09-03T16:19:00.000-07:00

4 de setembre de 2011: Felicitats!

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta...

Així comença una de les biografies d'Estellés (escriptors.cat) que podeu trobar a la xarxa. I podeu seguir buscant i trobareu moltes més. Us contaran com fou la seua vida, totes les obres , tots els llibres que va publicar i els que es quedaren alçats als calaixos de casa seua i després trobà la família.

Però hui celebrem de manera comuna el seu naixement. A una convocatòria de Josep Lozano un bon grapat de persones i entitats li dediquem aquests dies un bon homenatge. Per segon any, com una consigna de paper. Ens reunim a sopar, a fer festa, o quedem en la xarxa per parlar d'ell, llegir els seus poemes, cantar-los i continuar emocionat-nos amb la seua poesia.

Jo us propose hui una revisió dels videòlits que feren els vostres companys i companues de 2n de Bat el curs 2009-2010, gràcies als quals podem aportar hui els nostre especial homenatge.

La rosa de paper

Diada d'Estellés

2011-09-02T07:32:00.000-07:00

Us deixe la convocatòria de Ca Bassot, per si us animeu.

II FESTA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Enguany celebrem ja la II Festa Estellés, al seu poble natal.

Entre d'altres coses gaudirem d'un sopar (15 euros) que contarà de: pollastre amb ametlles, esgarraet, all i pebre, tomata amb tonyina i de postres orxata i fartons. (café i beguda també)
Amenitzat amb l'actuació de MIQUEL GIL, un passe de fotos del poeta, una exposició amb els seus poemes i també, com no, un recital dels seus poemes.
S'ha de reservar el sopar, per fer-ho dirigiu-vos al següent e-mail: estellesiburjassot@gmail.com
Moltes gràcies( més endavant direm més detalls)

I per si teniu ganes de més, podeu començar la celebració a Alboraia,:

En el dia de l’aniversari del naixement del gran poeta de Burjassot l’homenatjarem amb un dinarot d’horta amanit amb un recital de poesies seues i d’altres. És un esdeveniment que enguany, en la seua primera edició, se celebrarà simultàniament al pobles d’Alginet, Burjassot, Benimodo, Manuel, Benicaró, Vinaròs, Elx, Guardamar, Benimaclet, Otos, Benaguasil, Vic, Montserrat i Vilamarxant.
Ens acompanyaran i recitaran els poetes Andreu Galan, Alfons Navarret i Ruben Luzon.

A les 14.00 h, al passeig d’Aragó, davant de Rosella.

Dinar 6€: Arròs amb fesols i naps, beure, amanida, fruita i mistela.

II Diada Estellés

2011-09-01T00:29:00.000-07:00

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i una de les figures més destacades de les nostres lletres. Josep Lozano va tenir la pensada de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Es pretén que siga una festa que acabe arrelant i que s'hi facen ben diversos actes festius per homenatjar el nostre poeta.

Carta de l’escriptor Josep Lozano per tal de difondre la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés:

El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni S. Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de setembre de 1922).

La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estellés va celebrar-se –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També van donar-li suport i van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

Hi van fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.

Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo va participar la filla del poeta i a Burjassot el fill.

Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

D’altra banda, també m’agradaria, si aneu a fer-la, que m’ho comunicareu (jlozanolerma@gmail.com), per tal de donar-li la més amplia difusió. Salutacions.

Podeu veure la notícia i escoltar alguns poemes si hi cliqueu
De nou ens adherim a la convocatòria i us proposem que l'aneu escampant. A més, us invitem a participar tant virtualment -des dels vostres comptes a Tuenti, Facebbok, Twiter-, com en alguna de les propostes de carrer -Bassot convoca un sopar-literari.
Ens veiem.

Homenatge blogaire a Enric Valor. #100anysdevalor

2011-08-22T00:00:00.000-07:00

Any Valor a l’IES Federica Montseny de Burjassot:

Amb motiu de la celebració de l’Any Valor el Departament de Valencià, juntament amb el Departament d’Anglés va acordar dedicar el primer trimestre del curs 2010-2011 al nostre autor. Això suposava el disseny i execució d’activitats al voltant de la figura i l’obra de l’Enric Valor introduïdes al currículum ordinari dels grups. Un seguit d’activitats que abastien tots els grups de secundària i batxiller i en ambdues llengües.

El nostre Centre participa en un Projecte Comenius i és des d’aquest que s’expliquen dues de les característiques que ha tingut el treball de Valor. La primera, la necessitat d’elaborar materials que foren visibles per als companys i companyes dels altres països. Aquesta “necessitat” va ser decisiva a l’hora de plantejar-nos els productes finals. Així, haguérem d’aplicar tots els recursos TIC que teníem a l’abast: videos, enregistraments de veu, power-points … que havien de compartir-se i ho feren a través dels blocs del Departament i les wikis creades per aquest motiu. La segona era, com és previsible, la traducció a l’anglès d’aquesta producció. Calia “exportar” tot el treball per tal d’exposar-lo a l’encontre que es va realitzar a Copenhaguen sota el tema general de “les nostres cultures”. Això va plantejar la necessitat dels subtítols -en els vídeos- o el doblatge.

El Primer Cicle d’ESO va llegir algunes de les RondallesMeravelloses per elaborar, posteriorment, Auques que exposaren a l’ institut i que podeu veure al bloc del Departament. Els grups de tercer van elaborar postcads -enregistraments pujats finalment a la xarxa- de les mateixes Rondalles. Anaren, també, a realitzar els tallers de l’exposició “Enric Valor, el valor de les paraules.”
Als quarts d’ESO el treball fou una mica més intensiu, ja que, a més, part de l’alumnat havia d’explicar a Copenhague qui era el nostre autor. Així, la lectura fou el llibre de narracions breus Les Narracions perennes i les activitats posteriors foren l’elaboració de dos curts – les Contalles de la boira i L'Experiment Strolowich. -i la visita a Mas de Planisses –Castalla–activitat plantejada també per als grups de Batxiller- en companyia de Vicent Brotons, professor de la Universitat d’Alacant i especialista en la figura i obra d’Enric Valor.

Els grups de Batxiller a més de les lectures -Narracions perennes i L'ambició d'Aleix-   treballaren Valor segons les pròpies necessitats curriculars. Així, al  1r. analitzaren, bàsicament, la figura de Valor com a lexicòleg i  gramàtic i elaboraren ppts i a 2n elaboraren els materials necessaris  per la prova de PAU de literatura, a més de col.laborar a la wiki.

"Una  vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella  nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de  cacera en el seu mas de Planisses..." Nosaltres, uns quants anys  després, -i una mica més còmodes- vam  refer el camí. No només el camí  de la muntanys, el real. També el camí literari, el de la seua estima  per la terra, per la llengua, per les paraules, pel paisatge, per la  gent. Cal que li donem les gràcies. I ho fem, de nou, hui, 22 d'agost.

Dones que escriuen poesia: Maria Fullana

2011-07-30T14:44:00.000-07:00

Amb Maria passa que de tan a prop quasi passa desapercebuda. Diuen que és tímida, que no vol massa romanços, però la podem veure recitant poemes allà on la inviten.
Nasqué a València el 1958. Llicenciada en Filologia, és professora en excedència. La seua obra poètica s'aplega, de moment, en quatre reculls: "Cants mimètics" (Alcoi, 1985), "I escadussers" (La Forest d'Arana, 1987), "Blues" (Gregal, 1989) i "Ícara" (Amós Belinchón, 1990). També és autora de narrativa: Joc de dames (1992), Contes feiners. (1990) i de narrativa infantil infantil: Bon viatge fa la Cadornera (1995).Ha participat en les obres col·lectives Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc, 1997, i Microsexe, 1998



Fuga en fa Caixes de peix fresc, freixura, fre ferreny de freda fenedura faran feliç fortuna, ferradura, fotran falses flors al fèretre fosc d’un fúnebre final foll. Ferirà el faig la seua falç de corfa fusta al fang fixat al ferro forjat per força forejant fers xalocs, fermant fervors i festes de fiscorns quan fon la flama d’un flascó la forma fascinada de la fletxa.

Magpoesia
La paraula vola
Les hordes feixistes, recitat per Maria
concepte de poesia
poesia valenciana actual

Homenatge blogaire a Enric Valor

2011-07-27T04:08:00.000-07:00

Continuem amb les accions en homenatga al nostre estimat Enric Valor. Com no, des d'aquesta pàgina ens sumem a la proposta de l'homentge blogaire. Us transcric, a sota, l'apunt de la xarxa 1entretants
Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanis dedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria, 1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

Per continuar llegint, només cal que entreu a 1entretants, i hi trobaréu tota la informació necessària.

Dones que escriuen poesia: Encarna Sant-Celoni.

2011-07-24T12:14:00.000-07:00

Ho tenia pendent, ho confesse, dedicar-li una entrada He descobert un fum poetes a partir de la seua antologia Eròtiques i despentinades, i les he disfrutades, però a ella no li havia arribat el moment. Potser calia arribar a l'estiu, compartir concert a la fresca i conversa sobre poesia de dones i estima per la llengua -propiciada per Rodamons- a les festes d'Alboraia, poble on viu Encarna. Com que només vull fer-vos una proposta -proposició-, un suggeriment, un tast perquè us vinga de gust llegir-la ia la xarxa hi ha molta informació sobre ella, només heu de seguir els enllaços.

Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor). Treballa de traductora-correctora des de 1992. Escriu narrativa i poesia, fa de recopiladora i de "dinamitzadora lingüística". També d'activista cultural i literària.

Per saber més coses seues, pitgeu ací
Els seus llibres de poesia -fins ara:

Sénia de petits vicis (1989)
Arran de pantomima (1991):

el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança

aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment

deixa'm veure't plenament
trimil.lenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang

no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena

n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa

deixares en mi
ben endins

la teua empremta

Dèria i fal·lera (1996) i

Sediments d'albaïna i maregassa (2002):

GÈMINIS

Com dos bessons a l'inrevés,
la teua ànima i la mia:
quan l'una mira, l'altra veu;
quan l'una seu, l'altra camina.

Novel·les i narrativa breu:
Siamangorina. 1986.
Al cor, la quimereta. 2002;
La primera misiva, mais ce n'est pas la dernière. 1984.
Dotze contes i una nota necrològica. 1985.
Guarda't dels jocs del destí. 2005
Avern i edén, 2006.

Podeu continuar mirant coses seues a:
Poesia de la proximitat.

Antologia de narrativa
Entrevista amb l'autora: "El feminisme és una manera de viure que completa l'humanisme; i sí, em considere feminista, i nacionalista i ecologista i d'esquerres".

Sí al valencià: Assemblea d'alumnat.

2011-06-14T00:54:00.000-07:00

Ahir dilluns es va realitzar una assemblea-debat entre l'alumnat de Secundària del Centre on es va aprovar, per majoria, donar suport al manteniment de les línies en Valencià. L'activitat, proposada pel departament i amb l'aprovació del Claustre, tenia diversos objectius, tant lingüístics -treball d'expressió oral, l'argumentació, ...- com transversals -exercicis d'escolta, participació, democratització, torns de paraula...- . El grup dinamitzador, 4C -grup PEV- va investigar, exposar i argumentar el projecte de decret de l'educació plurilingüe, i ho va plantejar a la resta de companys i companyes, que també pogueren exposar les seues opinions. Finalment, escoltades les idees, es va votar.

Dones que escriuen : Isabel Garcia Canet

2011-06-09T04:30:00.000-07:00

L’OFICI DE VIURE

Viure és cercar el plaer de l’ofici
treballar les hores com l’artesà la forma,
l’ermità el silenci,
el vianant el trajecte,
l’amant la fosca.

Predir el vol llunyà de la tempesta com l’au,
emigrar amb l’agilitat de l’ull
que apadrina el paisatge
desposant-lo al calaix amb el desordre just
per vèncer la misèria.

Emfilem-nos a l’heura de ferro
i dibuixem el color del vi,
fermentats ens sabrem al moll de la paraula
tastarem el blanc, el negre, el rosat,
parlarem de l’ofici; si en calen més hores.

Isabel Garcia Canet va estar la guanyadora del XII Premi Vicent Andrés Estellés amb el poemari L'os de la Música, el llibre que es presentarà la setmana vinent.

Hem après amb el temps a saber esperar:

a garbellar el fruit

i destriar-ne la corfa,
i ara ens sorprèn l’art d’estimar:
gremi que s’extingeix a colps de colze tosc
damunt la taula coixa.

El poemari es presentarà dijous 16 de juny, a les 20 h, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10). A més de l'autora, hi intervindrà l'escriptor, professor i assagista, Vicent Alonso.

Per llegir alguns dels seus poemes, podeu anar a la pàgina de Magpoesia dedicada a l'autora.

Sí al Valencià.

2011-06-03T08:28:00.000-07:00

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

Per adherir-vos a la campanya Sí al valencià, Manifest Escola Valencian a

Criatura dolcíssima, que fores

2011-04-14T01:33:00.000-07:00

Un regalet, per ser hui el dia que és. I per Victòria, la nostra companya, a qui tant li agrada aquest poema.

CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!

Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!

Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...

Trobareu tot el text si cliqueu al títol.

Les fotos de la Trobada!

2011-04-10T10:52:00.000-07:00

A punt i hora, hores després, ací teniu les fotos de la Trobada d'enguany. Com sempre, hi ha un fum. si us voleu trobar, paciència!

I de regal, una cançó de Pasqua!

Música en valencià: Pinka.

2011-04-07T01:28:00.000-07:00

Ahir vam descobrir PINKA, un grup que canta en valencià i fa rock. Cosa rara, no?
Us conte. Dins les activitats programades per la CAPPEV al voltant de la Trobada hi ha propostes per a escoles i instituts. Ahir ens va tocar a nosaltres. En principi, estàvem convocats els tres Centres de Burjassot al Teatre Tívoliper assitir a un concert i a una obra de teatre. Però en arribar-hi, sorprenentment, només hi érem nosaltres. Tota la secundària obligatòria del Federica. Amb un cert retard -ja se sap, la qüestió tècnica- vam poder disfrutar de la Rondalla "El dimoni fumador" que ens havía preparat un grup d'alumnes de l'Estellés i després, del concert dels PINKA. Torne a dir, una sorpresa. És un grup de la Marina (comarca del sud) que porta un fum d'anys treballant -i nosaltres sense conéixer-los!- i que, malgrat els contratemps, va aconseguir de fer-nos ballar i participar. Des d'ací, gràcies per continuar en la lluita i la defensa de la nostra llengua, malgrat la invisibilització dels nostres mitjans de comunicació, per als qui la música en valencià més ennlà de determinat "floclore"no existeix. No parem!

Trobades 2011. El Valor del Valencià.

2011-04-01T04:03:00.000-07:00

La Trobada de l'Horta Nord serà a Burjassot el 10 d'abril

La Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Nord se celebrarà enguany a Burjassot, el pròxim 10 d'abril. La convocatòria té com a lema El valor del Valencià, en honor del narrador i gramàtic Enric Valor, el centenari del qual se celebra precisament en 2011.
Com ja sabeu, el nostre Institut participarà, com cada any, a la Trobada. Tot i que enguany s'hi han afegit els tallers de Cicles Formatius de Sanitària, Electrònica i Manteniment.

Us esperem diumenge 10 a les 10 del matí a la porta de l'Institut -avinguda 1r. de Maig- per fer tots i totes plegades la cercavila

Si voleu informació sobre el Cercavila, els tallers o alguna altra cosa, pitgeu ací i consulteu Tornallom el periòdic de la Coordinadora de l'Horta Nord-en PDF
Per més informació, sobre les Trobades i les activitats programades, podeu anar a Escola Valenciana

Dones que escriuen poesia: Coloma Lleal

2011-03-30T00:19:00.000-07:00

Dels dels sons
Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal

però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau

hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel

i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16).

Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). Té poemes traduïts al portuguès, al francès, al castellà i al rus i obra dispersa en antologies poètiques com Antología poética de la lengua catalana (puesta en versos castellanos) (1965) o Poesia Catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència (1969). -Tret d'Escriptors.cat-

Dones que escriuen: Anna Aguilar-Amat

2011-03-24T10:58:00.000-07:00

Sobre la poesia: La poesia és un art infinit que es fa per tal de superar les limitacions del llenguatge i del pensament convencional i consensuat . (...) Jo diria que és l'art de la combinatòria i el reciclatge: l'habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes formen molt més que dos.(...)
de

DIRAN

A la manera de Maram al-Masri

Diran que tu m’estimes només

perquè et dono el meu llit i

també les estances del meu cor.

Però jo sé que m’estimes perquè

allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t’estimo només

perquè tinc por de la soledat,

però tu saps que són molts els ocells

que visiten els meus dies

i marxen plorant

perquè t’escullo a tu.

Diran que tu m’estimes només

pels luxes que trobes en la meva

companyia, però jo sé com

et criden les cireres de bosc

des del fons del jardí,

vermelles com rubís,

demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,

mentre els nens que érem

juguen a la xarranca,

s’amaguen rere roques de suro,

fan rius de paper de plata

en un pessebre,

llancen pedres planes que boten damunt l’aigua

...

i riuen.

Podeu visitar la pàgina de l'autora su cliqueu ací i trobar la seua biografia al corpus literari de Joan Ducros.
A Barcelona review hi trobareu més poemes. Més informació de l'ultim llibre publicat, a La república Poètica

Dia mundial de la poesia

2011-03-21T09:02:00.000-07:00

Imatge trobada al bloc creure en el demà

HE HERETAT L'ESPERANÇA

He heretat l'esperança del avis

i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci

i cada vespre escolto el cant de les sirenes

des del terrat de casa.

Martí i Pol, Miquel. Obra poètica/1. 1948-1971

Dones que escriuen: Anna Montero

2011-03-10T05:06:00.000-08:00

BUSQUE PARAULES

busque paraules per dir
la teua absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema.

busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga.

busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.

busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.

busque paraules i et dic flama i terra,
vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.

busque paraules per dir-te
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.

"És possible que ja haja dit tot el que havia de dir". Amb aquestes paraules s'bri l'entrevista que publica hui el Quadern (El País), on ens explica algunes coses del seu últim poemari : Telarinyes és el llibre que més s'acosta al que jo volia expressar". Així, de la manera d'escriure poesia, diu
"Em passa molt que em vénen al cap versos solts. I, és curiós, cada vegada se m'esborren menys. Continue funcionant per amalgama:elements visuals, poètics o de l'experiència em porten d'un poema a l'altre"
Per alguna raó, potser per algunes de les paraules que hi diu, el nostre homenatge des d'ací.

Anna Montero (València, 1954):Professora, poeta i traductora . Llicenciada en Filologia Romànica. Ha publicat Polsim de lluna (Ed. Víctor Orenga, 1983), Arbres de l’exili (Gregal, 1988), Traç 45 (Plaqueta, 1990), La meitat fosca (Edicions Alfons el Magnànim, 1994), Com si tornés d’enlloc (Eumo/Quaderns de Samarcanda, 1999).

Anna Montero i Isabel Clara Simó, premisliteraris Ciutat de Gandia 2010

.Podeu continuar buscant i trobant poemes d'Anna Montero als diversos enllaços:
Quadern El Pais: article a propòsit de la publicació del llibre Telarinyes
terra i foc
poemes a Daltabaix poètic
a Poesia catalana d'ahir i de hui
a Barcelona review
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-montero

Homenatge a María-Mercè Marçal Empuries 1998 ISBN84-7596-625-X

Amb l'Isidre Crespo

2011-02-25T14:47:00.000-08:00

Ahir vingué Isidre Crespo al nostre institut a fer una xerrada a 2n de Bat.sobre Joan Fuster.
De la llarga trajectòria professional del mestre,- professor jubilat de secundària, escriptor de llibres de text, treballador incansable per la nostra llengua i la nostra cultura...- destaquen els seus treballs d'investigació sobre Fuster, recollits en diversos llibres, com ara RAONS I PARAULES, De Fuster a Pla amb camí de tornada, Aforismes de J.Fuster(pròleg i propostes didàctiques)..

Vull remarcar, però, l'aspecte personal, didàctic, de l'Isidre, pel que fa a la transmissió dels coneixements i la generositat amb què ho fa. A propòsit d'ell, Enric Sòria va dir:"(...) Isidre Crespo, qualsevol dia, ens redimirà a Fuster via emocional, rescatant escrits que mostren la seua gran afecció a la música que esdevé argamassa configuradora i aglutinadora en la construcció de les identitats nacionals". I diu bé. Quan Isidre parla de Fuster des de la seua admiració i estima, des del profund coneixent, es converteix ell mateix en objecte d'estimació. Parla, conta, a vegades fins i tot no sabem ben bé qui és qui. Quan diu Fuster i quan diu Isidre Crespo

Començà la conferència-xarrada amb un petit homenatge a Josep Iborra, la mort del qual li havia estat comunicada minuts abans i va continuar en un diàleg gairebé continuat amb l'alumnat. Va anar i vindre entre anècdotes personals -la passió per la música, els néts, la seua vida a Riola, l'estima per la nostra llengua-, complicitats amb els seus oients i revisions de l'obra -i la vida- de Fuster. Aforismes -"quan dic sí, a què dic no?", filosofia -"La filosofia és agafar la vaca pels collons"- consciència de poble, identitat nacional, ofici d'escriptor "Fuster va nàixer per la lectura i l'escriptura"
.Tot plegat, el temps passà volant. Acabà gairebé com havia començat, llegint uns versos propis dedicats a la mort de Fuster. I, de nou, ens emocionà.
Per acabar, un petit fragment de "13 consells per la vida"

No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada època ens regala noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penalitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?

21 de febrer: Dia Internacional de les Llengües Maternes.

2011-02-21T02:54:00.000-08:00

Hui és el Dia Internacional de les llengües maternes.

L'any 1999, la UNESCO va establir el 21 de febrer de cada any com a Dia Internacional de les llengües maternes. Recorda els estudiants morts el 1952 en defensa del bangla, llengua dels bengalís.

Es va instaurar en un intent de protegir les sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural.Es reconeix, així, el paper que té la llengua materna en el desenvolupament de la creativitat, la capacitat de comunicació i l'elaboració de conceptes, però també en el fet que les llengües maternes constitueixen el primer element constituent de la identitat cultural.

En el món van arribar a existir entre 7.000 i 8.000 idiomes diferents. Hui, les llengües estan "de capa caiguda" i els lingüistes s'enfronten a la urgència de poder-les documentar totes per a la posteritat. Segons estimacions recents, la majoria de les 6.000 llengües que es parlen actualment arreu del món compten amb molts pocs parlants. La meitat en té menys de 10.000 i una quarta part del total menys de 1.000 parlants.

La nostra llengua, que tant estimem, necessita una ferm suport, tant a nivell institucional com a nivell privat. Cadascun de nosaltres hem de ser coneixedors del nostre paper en la salut lingüística del valencià.

Per més informació, podeu visitar vilaweb, on podeu trobar d'altres enllaços interessants.
Declaració Drets Humans

Dia Internacional de les Llengües Maternes

View more presentations from biblioiesebre.

Dones que escriuen: Marta Pessarrodona

2011-02-07T09:18:00.000-08:00

1941). PMarta Pessarrodona i Artigues (1941) poetessa i crítica literària. Diuen els crítics que la seva poesia és realista, sense massa artifici, i sovint sembla nàixer del record, però amb compromís feminista. Escriu articles a Avui i El Temps, i últimanent ha publicat L'exili violeta, un assaig al voltant de l'exili de les dones artístes quan va acabar la guerra civil. Si cliqueu ACÍ podeu veure el video de la presentació del llibre.

Ací us deixe un parell dels seus poemes.

Coses que m’estimo

Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,

d'uns poemes poc assequibles;

o la imatge d'escuma benigna

de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia. Antologia. Editorial Meteora 2007

PER MARIA ANTÒNIA, CATERINA I CLEMENTINA I TANTES -NO MOLTES-D’ALTRES
Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.

Sabia que vosaltres sabíeu

molt més del que vau escriure;

que vau ser més agosarades

que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,

rere tants frens, tantes traves,

tantes portes doctes i tancades,

una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot

(ho he sabut gairebé sempre,

més enllà de silencis burletes)

que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos

(furgar per edicions no gens assequibles)

llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,

precedents de la nostra mala vida.

Per saber més, seguiu aquests enllaços:

Marta Pessarrodona LletrA

Antologia de textos a Magpoesia

Fragment l'altre exili, narrativa

Corpus Literari. Marta Pessarrodona

Poema d'amor multilingüe.

2011-02-06T02:32:00.000-08:00

Vull compartir amb vosaltres una proposta treta del bloc de Sàlvia, ja sabeu, la meua bibliotecària preferida, Poesia infantil i Juvenil. Es tracta d'un poema traduït a gairebé totes -si no totes, quasi- les llengües del món. Podeu escoltar-lo en diverses llengües, i llegir-lo en d'altres més "exòtiques", rares o llunyanes: ameríndies, africanes, índies, asiàtiques -ací l'escoltareu en japonés!... Teniu per navegar una bona estona, i, sobretot, per anar descobrint la quantitat, riquesa i varietat lingüística del nostre planeta, les diverses grafies i sons.

La teva imatge al mirall

és el meu més bell poema

però afanya't, s'esborra.

És el meu darrer t'estimo!

La glace (podeu escoltar-lo en francés si cliqueu ACÍ)

Dones que escriuen: Joana Raspall

2011-02-04T05:12:00.000-08:00

Com una mena de compromís amb mi mateix us aniré proposant, des d'aquest bloc i des dels altres El diari de 4t C i el de 2n. de Bat -Podem.I punt textos poètics -o potser no, ja veurem- escrits per dones. Ja sabeu que als nostres llibres de text, i a les antologies que a voltes consultem no sempre són presents.
La primera ací serà Joana Raspall (1913). Curiosament, tot i que va viure de prop el món de la literatura i l'estima per la seua llengua -"ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí"- no començà a publicar fins ben gran (teatre al 1964, poesia per infants 1981, narrativa 1994). La seua obra, doncs, és diversa i variada, i, pel que fa a la poesia, molt dedicada als infants.

L'ESPERA

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

Per trobar més informació sobre aquesta autora, podeu seguir els següents enllaços:
LletraA
Escriptors.cat.Joana Raspall
Viquipèdia
Biblioteca Montserrat Roig

Poemes:
Podries
Antologia breu a Escriptors.cat
Recull de haikús
Darabuc

Petit record a Nereida.

2011-01-28T01:20:00.000-08:00

Hui fa una setmana.

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

Miquel Martí i Pol.

Any Enric Valor

2011-01-27T03:04:00.000-08:00

Des de l'Editorial Tandem ens conviden a celebrar amb ells l'any Valor. Com ja sabeu, nosaltres ja ho fem, però volem difondre també la seua proposta.

"Celebrem el Centenari d´Enric Valor

Benvolguts amics i amigues,

L´any 2011 es celebra el centenari del naixement del gran escriptor i gramàtic Enric Valor. Des de Tàndem edicions creiem que un dels millors homenatges que li podem retre és difondre la seua obra narrativa i rondallística i transmetre tota la seua riquesa. És per això que, cada mes, rebreu un tandemnews que us ajudarà a conéixer millor l´obra i la figura de l´escriptor de Castalla.

Us convidem a que llegiu la seua obra!"

Podeu llegir-la/comprar-la en format digital per un preu molt reduït:

L'ambició d'Aleix

Bon any!

2011-01-07T00:54:00.000-08:00

Iniciem un nou any, que no un nou curs. I com que voldria -i us desitge- que les festes hagen estat divertides, curtes, alegres, entranyables, ací us deixe un poema publicat per la nostra bibliotecària preferida, Sàlvia, de la Biblioteca Pública de Cocentaina, a qui des d'ací li done les gràcies.

Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.

Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.

Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.

Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.

Júlia Costa

25 DE NOVEMBRE 2010.

2010-11-24T12:39:00.000-08:00

MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE 2010.

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER. NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

En la última dècada, 629 dones han sigut assassinades , amb una mitjana de 63 per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de 2009. Des de l’1 de novembre del 2009 al 31 d’octubre d’enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d’assassins masclistes,amb una violència brutal:

estrangulades
asfixiades
apunyalades
esquarterades
degollades
atropellades
llançades al buit
enverinades
ofegades
decapitades
soterrades en calç viva
mortes a colps amb martells, barres, lligones...
La majoria han sigut assassinades per la seua parella o exparella, altres no mantenien relació sentimental amb l’assassí: són les que no entren en les estadístiques oficials.
De nacionalitat marroquina, boliviana, espanyola, anglesa, colombiana, bielorussa... amb ordres de protecció i sense. Joves i més grans. Assassinades a casa, al carrer, a soles o amb les seues criatures.
Aquest 25 de novembre, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, tornem a dir que no volem més agressions.
Denunciem de nou que per a erradicar la violència maclista cal començar amb l’educació, perquè l’educació en igualtat és l’eina bàsica per a transformar l’actual societat capitalista i patriarcal en una societat igualitària i lliure.

Cal posar fí a la imposició d’un model de bellesa, d’una manera de ser, de vestir, d’estimar o de viure, perquè totes elles són diferents formes socials de violència contra les dones.

Volem un model social on no tinga cabuda cap tipus de violència sexual contra les dones i xiquetes. Que no permeta el tràfic de xiquetes i dones per a la seua explotació laboral o sexual, que repare les víctimes i perseguisca els delinqüents que es lucren amb l’esclavitud d’aquestes.

Per continuar llegint el manifest, vés-hi. També trobaràs informació d'altres accions i d'altres localitats.

Inauguració de l'any Valor

2010-11-24T01:48:00.000-08:00

Ja està, ja li tocava de manera "formal" i institucional. Algun temps després d'aquell intent de recollir signatures per proposar Valor per al Nobel de literatura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "ha designat l'escriptor i lingüista Enric Valor i Vives com a Escriptor de l'Any 2010 per commemorar el desé aniversari del seu traspàs (13 de gener de 2010) i celebrar, alhora, el centenari del seu naixement (22 d'agost de 1911)." Ja li tocava, dic. I ahir va ser la inauguració oficial d'aquest "Any Valor". L'exposició "Enric Valor, el valor de les paraules" , tallers didàctics, conferències, publicacions, unitats didàctiques.... tot un seguit d'actes i material per tal de recordar la figura i difondre l'obra del nostre mestre "exemple de compromís amb la gent, la terra i la llengua."

Enric Valor

2010-11-03T06:02:00.000-07:00

Ja tenim ací els treballs de 1r de Batxiller.

Enric valor 1">

View more presentations from Enricvalorcomenius.

Enric valor (2)

View more presentations from Enricvalorcomenius.

L'auca d'Estellés

2010-11-01T12:49:00.000-07:00

El nostre amic aucaire, mestre i cantant del grup de folk Esquirols, Joan Vilamala, ha elaborat ja l'auca del nostre poeta Vicent Andrés Estellés. Per veure-la, podeu accedir a la seua pàgina La paret de les auques

Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.

Mal de llengua: a propòsit de Màrius Torres

2010-10-31T07:43:00.000-07:00

Màrius Torres, poeta lleidatà. Enguany es celebra el seu centenari. Visiteu una completa pàgina on podreu trobar les activitats que s'han proposat per celebrar-lo, a més d'una magnífica antologia i un bon recull de multimèdia.

Valoriana: Planisses

2010-10-28T01:17:00.000-07:00

Una de les activitats plantejades al Projecte Enric Valor -recordeu, enguany és el desé aniversari de la seua mort, el 2011 serà el centenari del seu natalici- ha estat la visita a un dels escenaris de la seua obra i de la seua vida. En aquest cas, el mas de Planisses, on ens situa la narració "Contalles de la boira".
"Una vegada, ja fa anys, el meu amic Francesc Amorós, propietari de vella nissaga, fill i veí de Castalla, em va convidar a passar uns dies de cacera en el seu mas de Planisses..."
Nosaltres, uns quants anys després, -i una mica més còmodes- hem refet el camí.

Les fotos no estan encara ordenades, però podeu mirar-les JA

Estellés

2010-10-25T11:23:00.000-07:00

Aquests poemes són haikús. Formen part d'Antibes, publicat a 1976. alguns els cantà M. de M Bonet.EStan didicatas a les illes

tota la mar a mamelletes tota
jo no podia resistir
aquella mar de mamelletes ràpides. (Antibes)

ara torne li diu

però l'amor no torna i ho sabíem

ah crepuscles discrets de canes.

m'he enamorat d'una illa

però ella no em fa cas
em moriré de mala seguida.

com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper

m'agradaria dibuixar el teu nu

des del cap fins els peus sense besar-te.

tant si vosté ho permet o com si no

aquest és el meu lloc

aquest és el meu lloc i el dels meus.

obres el pa

l'enrames d'oli cru amb un pessic de sal

després el torres una mica i basta.

he estimat molt una illa

ella volia ser lliure i no es volia casar

alegre i graciosa com una palmera.

Podeu escoltar aquests versos en tres accents distints si cliqueu ací, a poesia per cantar.

L'amor de les tres taronges.

2010-10-21T02:54:00.000-07:00

imatge trobada a L'Elefant Trompeta

Com ja sabeu, tots el nivells de secundària estan treballant l'Enric Valor. A 3r. ESO han fet la gravació de la rondalla meravellora "L'amor de les tres taronges". Ací teniu el resultat, tot i que haureu de passejar-vos pels tres enllaços per escoltar-la sencera.

Teniu paciència, perquè els del Goear han introduït publicitat. Si espereu uns segons, escoltareu la rondalla...

Les auques del Federica

2010-10-21T01:59:00.000-07:00

Amb permís del mestre Valor, i de tots els i les aucaires -es diu així?- de la nostra cultura, L'alumnat de 1r. Cicle s'ha atrevit a fer les seues pròpies auques d'alguna de les rondalles del Valor. Algunes han eixit veritablement reeixides...

Més auques, per favor!

2010-10-15T02:04:00.000-07:00

il.lustració de l'auca de Mercé Rodoreda

Les meravevelles que permeten els amics -Rodamons, gràcies per la informació- i la xarxa! Podem trobar joies com les auques de Joan Vilamala i Terricabras, mestre jubilat de Manresa, que al seu lloc web http://www.auques.cat/ té un fum d'auques de temes diversos, des d'autors com Ausiàs March, Joan Fuster o Estellés, a Medi Ambient, o gastronomia.

L'auca d'Enric Valor

2010-10-14T00:04:00.000-07:00

Seguim amb les auques. Us copie un fragment de la web de rodolins. Per saber més, aneu-hi.

"La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles."

I com no, l'auca del senyor Enric Valor, publicada per Jesús Huguet

ENRIC VALOR: EL DIMONI FUMADOR

2010-10-12T10:14:00.000-07:00

El dimoni fumador, una de les Rondalles de Valor, en imatges. Una mena d'auca animada.

2010-10-04T05:08:00.000-07:00

I continuem amb el projecte Valor-Comenius.
Els grups de 1r. Cicle estan encarregats de realitzar auques d'alguna de les Rondalles de Valor.

Hi ha moltes maneres de fer un auca. Tot i que en origen tenien 48 il.lustracions, nosaltres podem posar-ne moltes menys, entre 9 i 12. Ací teniu una mostra d'auca senzilla a partir de la cançó "el tio Canya", del grup valencià Al Tall

Les rondalles de Valor

2010-10-01T04:44:00.000-07:00

Rondalla: És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat.
A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col^.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

Per anar treballant les rondalles d'Enric Valor, hui us propose accedir a la pàgina de Rondalla.net . Hi trobareu unes quantes.

Enric Valor i la terra.

2010-09-29T12:49:00.000-07:00

Us copie ací un fragment de text de Vicent Brotons, que podeu llegir complet si piqueu a sobre.
"Enric Valor i Vives (1911-2000), escriptor castallut, narrador de mena –a més d’eficaç gramàtic i exemplar valencianista cívic- que al llarg de la seua obra de creació –novel·les i narracions curtes- i de recreació, és a dir, les 36 Rondalles Valencianes, basteix un monumental homenatge al territori mitjançant les descripcions i les referències paisatgístiques i toponímiques. Enric Valor, com ja hem explicat en altres treballs, situa les seues obres entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Marina, l’Alacantí, el Vinalopó (Alt i Mitjà), l’Alcoià i el Comtat, prenent com a epicentre la seua Foia de Castalla nadiua. Viles, ciutats, camins, rius, barrancs, planes, valls i muntanyes d’aquestes terres del migjorn valencià tenen una presència exhaustiva en l’obra valoriana. I, lògicament, la serra de Mariola ocupa un lloc de privilegi en el microcosmos del rondallaire. Són precisament les rondalles les que donaran cabuda a totes les referències literàries que prenen la Mariola com a espai de l’acció narrada. Només en una breu història, “Contalles de la boira”, apareguda a Narracions perennes, trobem el cim de la serra: “Per damunt les serres de l’altra banda de la foia, si en hi giràvem, ja es veien pics que romanien amagats a les terres de baix: el poètic i remot Montcabrer, de la Mariola…” (Valor, E., 2000)."

Planisses de Valor

2010-09-28T11:55:00.001-07:00

El dia 6 d'octubre marxem a Planisses, el mas on Enric Valor situa la seua narració breu "Contalles de la boira" -dins Narracions perennes, publicat a l'any 1952.

Troba més fotos com aquesta a Un Entre Tants

Nous blocs de Valencià

2010-09-25T07:26:00.000-07:00

No sé si serà un suïcidi, però obrim dos blocs més de treball, un per 4rt d'ESO, on el grup s'ha compromés a publicar els seus treballs i les seues quimeres.El nom se l'ha posat una d'elles, El diari de 4C, segons ella, és poc original però "denotatiu".
L'altre bloc és de segon de Batxiller. També elles han considerat més efectiu tenir un bloc on la informació estiga centralitzada i puguen publicar els seus escrits. Espere que siga així i que els nervis de les PAU no les priven de cooperar en allò que han decidit. El nom del bloc és Podem. I punt, en referència a la ja cèlebre frase de l'Obana "Yes, we can". Amb eixa positivitat, iniciem el camí i el curs. Jo afegiria un altre slogan, conegut a través d'una coneguda marca de roba esportiva, però més antic: just do it!

Sintaxi, de nou.

2010-09-23T12:17:00.000-07:00

Al segon de batxiller ja comencem amb un mini repàs de sintaxi. Les coses de sempre que per alguna raó tots els anys repetim-ai, els currículums!-. Bé, de nou, els febles. Piqueu sobre aquest enllaç per trobar, de nou, una graella completa d'usos i funcions. l'he trobat al blog de Celobert. on podeu trobar també un recull de jocs per practicar el pronoms adverbials.

A més, algunes de vosaltres heu comentat que teníeu dificultats amb alguns complements. Per ampliar, mireu aquest document.

El relat digital.

2010-09-22T09:25:00.000-07:00

Gràcies al meu mestre en aquests camins, Antoni de la Torre, i del seu magnífic treball, el grup de 4rt d'ESO elaborarà relats digitals del llibre d'Enric Valor Narracions perennes.
Us copie ací què és un relat digital. Per aprofundir, heu d'anar a peliverge, el wiki d'Antoni on explica i exemplifica tot açò.

"Un relat 2.0 és explicar un conjunt d'accions, paraules, imatges i sons, moltes vegades reunides amb una mica d'improvisació.

Els elements clau d'un relat 2.0 són:
•el punt de vista del narrador,
•les imatges,
•i el text (oral o escrit),
•(la música o les cançons que hi acompanyen.)"
Per continuar, http://peliverge.wikispaces.com/40-Tutorial+del+Relat+Digital

En marxa.

2010-09-20T09:01:00.000-07:00

Superats uns desesperants dies amb problemes tècnics -o tecnològics?- iniciem aquest nou curs 2010-2011 amb força. Ens esperen deu mesos de treball i aprenentatge i esperem que també de gaudi i esperança -ai, eixes PAU!.
En principi, tenim novetats al Departament, han marxat Vicent i Pep i s'incorpora Conxa a 1r de Bat. La resta som les mateixes: Sari, Àngels i jo, Anna.
La segona novetat des del nostre àmbit és la participació al projecte Comenius amb l'anàlisi de la figura d'Enric Valor, mestre i escriptor que morí fa ja 10 anys. Aquest homenatge serà el que vertebrarà tota la primera avaluació tant a nivell de treball com de lectures i comentaris. Els treballs que es vagen acabant els publicarem al wiqui d'Enric Valor i al del Comenius. Esperem la vostra participació.
I bé... ja no us avance res més. Ens veurem per ací.

Tancat per vacances.

2010-07-11T10:36:00.000-07:00

I bé, encara que amb retard, ens acomiadem per vacances. Us deixe, però, algunes coses per llegir, noves propostes, literatura intractiva per canviar el "xip". Feu una passada de ratolí per aquesta pàgina i ja em contareu...
Escola Virolai de Laura Borràs.

Isopoema

Bones vacances!!!

In memoriam

2010-06-19T13:04:00.000-07:00

Un altre gran home. Un altre gran, gran escriptor que ens deixa.
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-jose-saramago-mort-senzillament-no-haver-estat-20100618145714.html

http://www.elpais.com/especial/jose-saramago/fotogaleria.html
Contes en xarxa:
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/por/saramago/cuentode.htm

Proves PAu

2010-06-01T07:35:00.000-07:00

Xiques, com havíem quedat, ací us deixe l'enllaç per l'examen Pau
Sort!

Fira del Llibre

2010-05-05T02:37:00.000-07:00

Dijous passat, dia 29, alguns grups de l'institut anàrem a la Fira del Llibre. Vam escoltar a Llorenç i compràrem llibres.

XXV Trobades d'Escoles en Valencià

2010-04-26T02:06:00.000-07:00

Un any més, s'han celebrat les Trobades.Un any més, de nou, nosaltres també vam ser-hi, a Bonrepós i Mirambell.
Les Trobades reúnen a 53.000 personas

25 d'abril de 2010

Celebrem el 23 d'abril: Llegir en Valencià

2010-04-21T23:37:00.000-07:00

Com sabeu, el dia 23 d'abril és el Dia del Llibre. Per celebrar-lo, a més de diverses activitats a l'Institut -intercanvi de llibres, participació en les activitats de la SAME, alguns grups anirem a la Fira del Llibre per escoltar a Llorenç, el contacontes. Des d'ací us animem a fer una visita a la Fira, -és als Vivers, un agradable espai per passejar- i, de pas comprar algun llibre. Ah! Millor en Valencià!

Trobada d'Escoles en Valencià

2010-04-18T02:21:00.000-07:00

XXII TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ. BONREPOS I MIRAMBELL. 25 D'ABRIL
Un any més, i ja fan ... ens anem de Trobades.
Eixirem diumenge des de la porta de l'institut en autobús -gratuït, eh?- a les 9 del matí. Hem preparat uns quants tallers que us presentarem allí.
Esperem la vostra assistència i la des les vostres famílies.
Totes les activitats les podeu trobar al Periòdic de la Trobada, Tornallom

Visiteu també els enllaços d'Escola Valenciana

A propòsit de Poseu-me les ulleres

2010-03-29T00:44:00.000-07:00

Ahir vam anar a veure "Poseu-me les ulleres", l'obra de teatre que es representava fins ahir al Teatre El Micalet. Segons les paraules del seu director, l'obra és "un espectacle biogràfico-misical d'assaig, que repassa la vida de l'Estellés en ordre cronològic. Es basa en tres llibres autobiogràfics, El tractat de les maduixes, La parra boja i el Quadern del bonaire, en unes entrevistes que concedí als anys 70 i en gravacions de la seua família i amics. Cadascun ofereix un punt de vista, segons la seua relació amb el poeta -familiar, literària i política."

Ens vam retrobar amb l'Estellés, el poeta, el ciutadà, el pare. Per alguns, va ser la primera vegada. Per altres, com per mi, va suposar un recorregut no només per la vida i obra de l'escriptor, quasi també per la meua. Els amants fou el primer poema en llegua catalana que vaig llegir. Escoltar, de nou, els poemes més significatius amb les veus de Pilar Almeria i Joan Peris, acompanyats pel Miquel Gil i la bellíssima dansa al fons fou un plaer. Recordar vells professor -al documental, Jaume Pérez Muntaner o Vicent Salvador-, evocar alguns moments històrics -les lluites dels diaris valencians-, i recuperar paraules i futurs -el país de Fuster- fou emotiu -quasi sempre-, divertit -a estones-,i molt, molt recomanable tant per qui considerem Estellés com a part de les nostres vides com per les noves generacions. Un luxe.
Un apunt, però, amarg, fou la lectura final del manifest dels actors i actrius valencians.És com si algunes de les situacions esmentades a l'obra retornaren. Amb la situació actual del sector, el futur dels professionals valencians, d'algunes companyies gairebé històriques -El Micalet, La Pavana...- de les produccions pròpies -en valencià- està en perill. Molts ànims.

Em posareu...

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.Carena editors. València 2004. Pàg.128

dues coses: dia de la dona i dialectologia....

2010-03-08T08:56:00.000-08:00

Una: convocatòria pel dia de la dona

La segona, i contradictòria amb la primera per al grup de 2n. de bat, correccció dels exercicis -per fi va l'internet!Respostes de Les Activitats de Dialectologia Bloc

... i dos!

2010-03-07T00:39:00.000-08:00

1.2. Anàlisi lingüística del text
. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en

Recordant les PAU...

2010-03-06T00:35:00.000-08:00

. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu

En el dia de la dona

2010-03-05T11:42:00.000-08:00

M'agrada la xarxa! Com diria la nostra amiga Oreto "Visca!"... aquesta gran "finestra" al món ens proposa aquesta setmana -ja sabeu que dilluns es celebra el 8 de març- una mirada a la poesia feta per dones. I és per això que la xarxa es converteix en alguna cosa màgica que fa que de sobte, vés per on!, t'enteres que hi ha un fum de dones escrivint poesia en català i que potser l`única manera de poder-les conéixer és mitjançant aquesta via. Hui la bibliotecària de Cocentaina, al seu bloc de Poesia Infantil i Juvenil, ens invita a fer un viatge cap un altre bloc, Tèrbol atzur -poesia de dones a la literatura catalana.

Frag mich warum
Pregunta’m el perquè d’aquell acord
que ens va tancar a tu dins, a mi dins
de les parets d’aquesta casa nostra,
pregunta-m’ho ara que retrobem,
mare, les claus de tantes inquietuds.
Res no han resolt els anys que ens han portat,
a tu, a esperar darrere la persiana,
a mi, a arribar sempre tard a les coses,
i aquella fam que has heretat d’un temps
de por, de guerra i cues impossibles,
se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam
i ni tan sols és por, mare, què és?
TERESA PASCUAL: 6 POEMES

Maria Beneyto
Després de soterrada la tendresa
vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.
Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.
Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.
Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.
(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)

Una revista sobre ciència i investigació

2010-03-05T00:23:00.001-08:00

Ciència, publicitat i propaganda: «Els publicistes coneixen força bé la capacitat il·limitada de persuasió de la ciència quan es tracta de modificar conductes o quan es tracta d’induir decisions entre els públics potencials»

Etiqueta d’Anís del Mono, que a finals del segle XIX va utilitzar l’eslògan «Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento» per a promocionar el licor anisat.

«Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento». Aquest és l’eslògan publicitari, pels volts de 1870, d’una coneguda marca de licor anisat. La famosa etiqueta –no exempta d’ironia– mostra un homínid, la cara del qual evoca el rostre de Darwin, que proclama, en el marc del debat entre evolucionisme i creacionisme, la bondat d’aquesta beguda alcohòlica. Tot buscant la complicitat del consumidor, apel·lava a la infal·libilitat i la neutralitat de la ciència a l’hora d’assegurar l’excel·lència d’un producte –un destil·lat químic al cap i a la fi– que havia estat fabricat industrialment: sens dubte, la ciència en garanteix la qualitat perquè, entre altres coses, descarta qualsevol adulteració i prevé, en conseqüència, possibles intoxicacions.

En la societat de masses contemporània, la fabricació industrial ha fet servir com a reclam publicitari l’excel·lència científica dels seus productes en un mercat progressivament dominat per la competència. En aquest context, la ciència sembla l’única instància que pot generar un coneixement verídic i, per tant, vàlid.

Per continuar llegint, aneu a Mètode, revista de difusió de la investigació de la Universitat de València

Gaudint dels contes amb Carles Cano

2010-03-04T12:48:00.000-08:00

Amb més de cinquanta anys, com pot una persona viure del conte? Doncs amb paraules i bones històries, o almenys així ho fa l'escriptor i contacontes Carles Cano, que va visitar l'Institut Federica Montseny el passat mes de gener amb una maleta plena de sorpreses. Els alumnes de primer cicle d'ESO van gaudir de l'ingeni i la gràcia expressiva del prolífic autor de Godella, qui, a banda de delectar-nos amb el seu extens repertori imaginatiu, també va mostrar la col·lecció de poesia visual que conrea en l'actualitat.

Els alumnes van poder esbrinar totes les qüestions al voltant de la lectura de T'he agafat, Caputxeta!. Com se't va ocórrer la idea d'ajuntar els personatges de contes tradicionals?, Per què dicidires que el llop i la caputxeta acabaren casant-se?, A quantes llengües s'ha traduït el conte?, va ser algunes de les preguntes que el contacontes va contestar amb entusiasme. Una gran velada on el món del somni, la fantasia i les idees impossibles semblaren un poc més prop de la realitat.

...l'últim d'Estellés

2010-03-02T01:34:00.000-08:00

La bogeria de gaudir amb el sofriment dels altres

2010-03-01T12:52:00.000-08:00

—No hi ha res a entendre, tot plegat és una bogeria.
—El meu cosí no estava boig, n’estava ben tip, de totes les malvestats que li feien! –va cridar de sobte el xicot.

Ella es va refugiar en la mirada del Marc i va segellar els llavis.

—Qui ha estat? Qui ha induït al suïcidi el meu cosí?

La Isona continuava callada.

—Sé que en saps alguna cosa, amb la cara pagues.

Ella va acotar el cap i no va dir res.

—De què tens por? O, més ben dit, de qui? Qui són aquests tan poderosos que quedaran impunes després d’una malvestat com aquesta?

Les llàgrimes banyaven el rostre de la Isona.

—Si us plau, necessite saber què va passar.

Aquest fragment de La mosca, una novel·la de l'autora saforenca, Gemma Pasqual, versa sobre un dels problemes més fastigosos a què s'enfronta el món dels estudiants en l'actualitat: l'assetjament escolar. Com en tots els casos, la violència sol amagar covardia i por per part d'aquells que la practiquen.

Per tal de treballar aquestes idees, els alumnes de primer cicle del Federica Montseny assistiren a la projecció de la pel·lícula Covards, del director José Corbacho, que va tindre lloc al Teatre Tívoli de Burjassot el passat 9 de febrer.

Els joves tingueren l'ocasió d'identificar-se amb el seu protagonista, una víctima d'aquest tipus d'assetjament, i reflexionar al voltant de la crueltat, la covardia i la manca d'humanitat que demostren aquestes actituds.

A la manera de Fuster

2010-02-26T03:47:00.000-08:00

Aforisme d'Àlvar:
Com deia Descartes: "Pense, aleshores existisc."
Existisc, aleshores sóc.
Sóc. Què més dóna el que?

Visita a l'institut de Feliu Ventura

2010-02-25T01:30:00.000-08:00

El dia 12 de febrer va vindre a l'institut el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura per a contar la seua experiència artística. Ens va impressionar per la seua senzillesa i facilitat per a comunicar-nos les seues vivències.

També va tindre molta paciència amb nosaltres contestant les preguntes que li féiem. A pesar de no voler cantar en directe, va recitar un poema d'Estellés que ens va encantar. Gràcies a aquesta visita vam poder conéixer millor l'artista i la persona.

Literatura catalana de postguerra

2010-02-19T04:51:00.001-08:00

Check out this SlideShare Presentation:

Literatura catalana de postguerra

View more presentations from Lluís Rius.

L'aforisme

2010-02-19T00:38:00.000-08:00

Els aforismes són un forma d'expressió amb una certa tradició en la Filosofia. A la nostra literatura Joan Fuster ha estat un -si no el més- conreadors d'aquest gènere.

"Els aforismes, un assagisme de pot petit i bona confitura, són la mínima expressió de l'assaig, amb qui comparteixen llibertat d'enfocament de caises diverses, pretensió literària i intenció de milloradel viure de les persones; una forma literària de contingut bàsicament didàctic" (Isidre Crespo, al pròleg d' Aforismes, de Joan Fuster)

Alguns aforismes de Fuster

Els vítols, d'Estellés

2010-02-17T04:37:00.000-08:00

Goig al carrer. Més d'Estellés

2010-02-10T05:00:00.001-08:00

Més de dialectologia

2010-02-08T11:49:00.001-08:00

Després d'uns dies de creació literària i de l'examen, tornem amb la dialectologia, que sembla que no us agrada massa. Això és que l'heu tastada poc!!
Podeu fer més exercicis ací. Demà us incoporaré les respostes, no patiu.

Convocat`òries per al cap de setmana

2010-02-05T02:48:00.000-08:00

Aquest dissabte el tenim complet. Pel matí, l'Encontre Carles Salvador -al qual és molt interessant que acudiu els de segon de batxiller: (Carles SAlvador és autor de entre a la PAU)

VII Encontre Carles Salvador

JORNADA «Homenatge a Enric Valor»

Dia: Dissabte 6 de febrer del 2010

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)

Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

PROGRAMA

10,30 h. PRESENTACIÓ: Isidre Crespo, Centre Carles Salvador.

11 h. COMUNICACIÓ: «Enric Valor, estudiós de la llengua»

Per Josep Daniel Climent, Professor de Valencià, estudiós dels gramàtics

valencians.

11.30 h CONFERÈNCIA: «EL SENYOR ENRIC VALOR DE CASTALLA:

ESCRIPTOR I CIUTADÀ»

Per Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la

Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la

Unitat d’Educació Multilingüe.

12.30 h. PRESENTACIÓ de la xarxa de professors UN ENTRE TANTS

I per la vesprada, teatre, a les 19 hs. la lectura dramatitzada de l'obra "Les habitacions tancades", de Samuel Sebastián, que va ser guardonada amb el Premi Octubre de Teatre 2008.

Les habitacions tancades és la història d'una adolescent de catorze anys que es rebel·la contra el seu pare, que abusa sexualment d'ella. L'obra, que està narrada en temps real, comença en el moment en què pare ha vexat la filla i va fins l'hora de dinar de diumenge.

Dirigida per Isabel Caballero. Interpretada per Maribel Bravo i Àngel Fígols.
Més informació: http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1058

Dia de la no-violència escolar i la pau

2010-02-03T15:22:00.000-08:00

Poema col•lectiu de 2n. batxiller

Diem Pau i diem respecte, llibertat, amistat.

Diem pau i diem tolerància, igualtat. Empatia.

Convivència.

Parlem de pau i escoltem

fraternitat, -sororitat!- solidaritat, mutualitat.

Parlem de pau amb sinceritat, amb esperança,

amb consideració.

Amb generositat, amabilitat i tranquil•litat.

Diem pau i diem alegria,

dignitat.

Diem humanitat.

Parlem d’amor.

Parlem de pau i

diem vida.

Dia de la Pau

2010-01-28T01:55:00.000-08:00

Us deixem l'enllaç de les activitats del dia de la Pau

post mortem, Vicent Andrés Estellés

2010-01-26T04:31:00.000-08:00

Les propietats del text.

2010-01-19T04:10:00.000-08:00

Gràcies als i les nostres companyes, disposem un magnífic treball d'ampliació per treballar ls propietats textuals. cliqueu al Curs Superior de valencià per tal de fer una mirada.

Per Exemple, Vicent Andrés Estellés

2010-01-12T05:41:00.000-08:00

Iniciem la visualització dels primers treballs al voltant de l'Estellés. Aquest l'han fet M. Àngels, Clara, Andrea i Sandra -i s'han oblidat dels títols de crèdit!-. Es tracta del poema Per exemple.

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,

com no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres, demanava cauteles,
i demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,
de pactes clandestins, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: la guerra s'ha acabat.
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem alegres damunt tota la vida.
Acabada la guerra, fou allò la postguerra.
S'apagaren els riures estellats en els llavis.
I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.

Llibre de meravelles (fragment)
V. Andrés Estellés (1971)

Les varietats dialectals.

2010-01-12T04:40:00.000-08:00

Ací teniu el resum de les varietats dialectals de la nostra llengua tret del bloc de Gilabert
http://dialectes.blogspot.es/1208799780/teoria-.
Si hi accediu, la teniu encara més desenvolupada.

CATALÀ

View more presentations from gilabert.

Tornem amb la dialectologia...

2010-01-08T00:20:00.000-08:00

A segon de batxiller ens cal ampliar una mica els conceptes. Tot i que ja hi ha una entrada amb dialectologia, per tal de facilitar la tasca la torne a enganxar.

Estellés

2009-12-13T02:39:00.000-08:00

Aquests últims dies de classe treballarem l'Estellés
La proposta dels videolits s'inicia amb la recerca: de coses de la seua vida, del seu temps, del seu -i vostre- poble, dels seus poemes. Ací us deixe un mostra.

"Des de la meua bruta i trista petitesa,

vull donar-te les gràcies, Senyor, per aquests noms,
per la vida, pels homes, pels dols i les desgràcies,
per l'esperança, per les coses que no es poden
anomenar, pel grill que hi ha sota la pedra,
per tot allò que hi ha dessota una paraula
pares, carrer, Itàlia, mort, diumenge, llum, Déu...
Ho escric. Et deixe escrit el meu agraïment
en un paper ratllat, ara que és ben de nit,
ara que dormen tots. Ho deixe ací, en silenci.
Si pogués posaria una pedra damunt.
Gràcies per la vida. L'he descoberta ara,
com és, aquesta nit: com si m'hagués posat
la mà en una monyica i hagués trobat, de sobte,
entre totes les venes, el tic-tac del meu pols.

El poema sencer el trobareu a
http://www.cancioneros.com/nc/3929/0/coral-romput-part-iii-vicent-andres-estelles-toti-soler

Taller de llengua

2009-12-02T04:23:00.000-08:00

Al taller de hui, practiqueu la separació sil.làbica ací. I com que un exercici és poc per al vostre ritme de treball, seguiu amb aquest -però a la llibreta.
Per si de cas, féu un repàs al concepte de síl.laba i de dígrafs.

contra la violència de gènere.

2009-11-25T11:21:00.001-08:00

Us presente el treball de la bibliotecària de Cocentaina per al 25 de novembre,

Josep Carner i el noucentisme

2009-11-18T04:59:00.000-08:00

JOSEP CARNER (1884 - 1970)

TRES NOIES

Passen tres noies, totes de blanc,
sota una pluja de sol batent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent.
Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap a on;
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del món.
Oh nova glòria, ben tots memòria!
Ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades, galtes rosades
i cabelleres volant al vent!

Models de videolits: un del Benedetti

2009-11-18T00:09:00.000-08:00

Disfruteu-lo.

La violència de gènere: Culpa de l'home, de la societat o de la televisió?

2009-11-17T11:56:00.000-08:00

Quan es parla de violència de gènere normalmente es parla del tema en els mitjans quan hi ha un homicidi o acte violent que deixa a la dona en estat crític o en coma.

Però el principal problema és que quasi no hi ha campanyes en contra de la violència de gènere. Ja sé que amb aquestes paraules pensareu que hi ha moltes campanyes que ixen en la publicitat pagades per l’estat per promocionar les mesures contra la violència de génere.

Però, quant de temps ens passem davant de la caixa boba veient programes masclistes i sense trellat?

Per exemple, qui no ha vist mai un capítol de “Els Simpsons” o “Pare de Familia” alguna volta en la televisió? Sí, és un dels iconos més representatius de la televisió però quantes voltes us haveu fixat en la personalitat del pare i la mare d'ambdós programes? Si us fixeu bé, voreu com la personalitat de Marge en “Els Simpsons” o de Lois en “Pare de Familia” es tracta d'una personificació d'una dona maltractada pel seu home, que sempre és el protagonista de la història. I si no ho creieu aneu a Youtube i busqueu videos dels dos programes.

I el major problema de tot això es que xiquets de pocs anys veuen eixe programa. I per supost o s’identifiquen amb Bart o Lisa, que eixe és un motiu pel qual els interessa tant encara que els temes siguen
per a adults. Doncs, per a que tanta educació i tants seminaris sobre la violència de gènere si tots els dies la majoria del xiquets reben una influència negativa indirectament durant una hora o més?

En conclusió, si volem eliminar la violència de génere i frenar tans homicidis, tantes denuncies i millorar el bé comú, deuriem pensar en tallar el problema des de l’arrel i millorar la nostra televisió, que com diuen moltes persones majors, “Sols ixen tiros, òsties i gent morrejant-se” o no vore-la directament i emprar eixe temps en alguna cosa mes productiva.

Text de José Manuel Mejias, de 2n de Bat.

2009-11-12T02:08:00.001-08:00

Exam Temes 1 i 3

Hivern

2009-11-10T11:38:00.000-08:00

Aquests dies ha canviat el temps, sembla l'hivern. Potser per aquest fred tan imprevist, sembla oportú aquest videolit. Ens avancem una mica en literatura, però... Hivern és un poema de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) que segur que us agradarà
La nostra amiga virtual, Oreto, ens l'ha mostrat. Gràcies, Oreto

El final d'un conte de fades.

2009-11-08T12:01:00.000-08:00

Aquests dies estem treballant cap el 25 de novembre, el dia contra la violencia de gènere. dins les propostes, l'alumnat de segon de Batxiller ha d'elaborar un text, qualsevol, de sensibilització. Us adjunte, ací, el d'Àlvaro. És una mica dur, però estem treballant per oferir-vos més coses des de la positivitat:
Per al treball sobre la violència de gènere he decidit traduir una cançó de Domingo Edjang Moreno, mes conegut com "El Chojin", nomenada "El final del cuento de hadas". El Chojin no sols fa música rap, sinó que també es dedica a donar xarrades pels col.legis, a fer teatre i a escriure poesies. Aquesta cançó va ser elegida per AmnistíaInternacional pera una campanya en contra de la violencia de gènere i per això he decidit traduir-la, pot ser tinga alguna errada:

El final del compte de fades
Ell: Sé que no li agrade als teus pares, però ells que saben, no eres
tan nenuda i jo no sóc tan gran, t'he demostrat que t’estime durant
aquest temps, accepta el meu anell, casa't amb mi.
Ella: És preciós, clar que l’hi accepte, mi vida.

Ell: Oh, em fas tan feliç, sé que eres meua, estaves destinada a mi,
ho vaig saber des del primer dia, abraça'm, comparteix la meua
alegria.
Així va començar el conte de fades, rams de flors, bombons, passejos,
dolces mirades, el que opine la resta no importa, un home bo manté a
una dona enamorada. Els dies passen com en una rondalla, vestits de
novia, llista de boda, plans, nova casa, ella és la reina, ella és
l'ama, ella li estima, ella li aguanta...
Ella: Potser no hauries de beure tant...
Ell: M’estas dient borratxo?
Ella: No, no, clar?
Ell: Doncs cállate dona eh?, que jo sé el que faig, puja al cotxe i
esborra eixa cara
Ella: Clar...
Ella i ell es casen, el temps passa, una cridada...
Ella: Mamà, estic embarassada.
No hi ha major motiu per a ser feliç que un xiquet, ell ho celebra
eixint amb els seus amics.
Ella: On has estat? Em tenies molt preocupada.
Ell: No comences...
Ella: Per què no agafes les meues cridades?
Ell: No comences!
Ella: És que sempre em deixes sola a casa i tornes a les tantes, a
més, olores a colònia barata?
Ell: Calla! (i li dóna una bofetada)
El primer colp va ser el pitjor, no tant pel dolor com pel xoc de la
situació, aquesta nit ell dormira en el sofà, ella no dormira res,
somnis trencats, llàgrimes en el coixí...
Ell: Perdona'm pel d’ahir, no se que va passar, es que... no sé, és
l'estrès del treball, el cansament, estava un poc borratxo, perdona'm,
saps que t'estime...
Després d'uns dies ella recorda el tema, com si fora un malson de fa
temps, va pensar en contar-lo a les seues amigues, però no ho
entendrien, a més, són coses de família.
Ella: Ell me estima, aquestes coses passen, i és veritat que de
vegades sóc un poc bocamolles...
Naix el bebé, una xiqueta preciosa, però ell volia un xiquet i tira la
culpa a la seua esposa...
Ell: Ho fas tot mal, i estàs grossa, com pretens que no me’n vaja amb altra?
Ella: Però...
Ell: Però res! Tot el dia a casa acumulant grasses i no eres capaç de
tindre el sopar preparat?
Ella: Però...
Ell: Calla!

Ella: Però...
Ell: Calla! Mira? no m'obligues que ho faça
Ella: Però...
Ell: Calla!... Et vaig avisar!... (i li dona un pallissa a l’hora que
ell crida: Parla! parla! parla! parla!... )
Aquesta vegada no es va saber controlar, ella acaba en l'hospital...
després de tres dies per fi escolta a les seues amigues, i denúncia a
la policia la seua tortura. La vida torna a somriure-li a poc a poc,
ella i la xiqueta refan les seues vides quasi del tot, un nou xic, un
nou treball, un nou futur, en un nou barri. Però el paper d'un jutge
no és suficient per a detindre a ell, i un dia de tornada al portal,
ell l'espera amb un punyal, i li apunyala dotze vegades...
Va ser el final del conte de fades. Un conte real que es conta en cada
ciutat, cada setmana, és la nova plaga, és el final del conte de
fades...

2009-11-01T23:59:00.000-08:00

et desitjo !!

Un relat de mar (14-02-2004)

Tot està es silenci,
com nou,
a punt d'estrenar

i, el petit so d'una paraula
ressona en l'espai minúscul de la cambra
mentre el sol del matí il•lumina un petit racó d'intimitat
donant-li essència i caliu

doncs a cau d'orella et dic:

"et desitjo"

Us presente una pàgina de relats i poesia. Feu una ullada, perquè fins i tot podeu animar-vos a publicar les vostres històries. Relats en català

Premis Tirant@net

2009-10-07T04:34:00.000-07:00

Tirantianes ens ha fet arribar aquesta convocatòria, que us passe per si us animeu:

Amb l’objecte d’estimular la creació literària entre els joves, promoure la igualtat en qualsevol de les seues formes i fomentar l’ús de les noves tecnologies en la literatura, l’Associació Tirantianes convoca la 2a edició del premi de microrelats Tirant@net que s’adreça a l’alumnat de Secundaria, Batxillerat i Cicles Formatius i que es regirà per les següents bases:

BASES 2a EDICIÓ PREMI DE MICRORELATS Tirant@net
Es convoquen els premis Tirant@net amb les següents categories:
a. Alumnat de Secundària ( 1 i 2 cicle de la ESO, PQPI).
b. Alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius.
Ho podrà participar qualsevol estudiant d’aquestes categories.
Cada autor@ podrà presentar dos microrelats originals i inèdits.
Els textos estaran escrits en Valencià.
S’entendrà per microrelat un text que no supere els 101 caràcters, espais inclosos, El títol no està amb el 101 caràcters.
La temàtica del microrelat estarà referida a la igualtat de sexes . El microrelat cal que estiga titulat.
Les obres s’enviaran per correu electrònic a: tirantianes@gmail.com i en el camp assumpte microrelat.
Junt al text del microrelat, hi figuraran les dades personals de l’autor/a (nom i cognoms, adreça, data de naixement, centre on estudia , curs i telèfon de contacte).
El termini per a lliurar les narracions finalitzarà a les 24:00 h del dia 1 de novembre de 2009.
El jurat triarà un guanyador@ per categoria: 1a categoria; primer cicle de l’ESO, 2a categoria; segon cicle de l’ESO i PQPI i 3a categoria Batxillerat i Cicles Formatius.
S’atorgaran un total de quatre premis per categoria, dotats amb 100 € cadascun així com un diploma acreditatiu.
El jurat estarà format per professorat del claustre de l’IES Tirant lo Blanc i membres de l’ Associació Cultural Tirantianes.
Els premis es lliuraran en un acte públic el dia 25 de novembre de 2009.
El jurat es reservarà el dret de declarar desert els premis de qualsevol de les categories.
L’organització es compromet a donar la màxima difusió als textos guanyadors.
L’import del premi es correspon als drets d’autor dels relats publicats.
La participació al concurs suposa la total acceptació d’aquestes bases.

Encara queden places.

2009-10-07T00:39:00.000-07:00

Per si s'esteu pensant allò del Teatre, l'Escola Escalante ens ha enviat aquesta informació.

Premis Sambori.

2009-10-07T00:25:00.000-07:00

Ja ha eixit la nova convocatòria dels Premis Sambori. No cal que us diga que la nostra intenció és continuar participant, com és habitual. Per tenir més informació, ací teniu la pàgina original on podeu trobar les bases

http://www.sambori.net/

... I comencem!

2009-10-07T00:12:00.000-07:00

Inaugurem curs nou amb noves propostes. La de hui és un article de Clara Bordes, de 2n. de Bat, un treball d'aula en resposta a un article d'opinió que serví com prova inicial. Espere que us engresque a participar i que poseu els vostres comentaris.

Ha arribat setembre

En l’actualitat finalitzar les vacances per als joves es finalitzar el temps que anomenaríem “llibertat”. Durant aquest temps, parlant clar i ras, no fas res. Amb això vull dir que pràcticament no tens obligacions i moltes vegades les poques que tens són oblidades al rentaplats buit, o a la llavadora plena o inclòs al llit malament fet. Alguns joves aprofiten l’estiu per a viatjar, els més afortunats; altres busquen algun treball mal pagat per estalviar alguns diners.
Hem patit aquesta generació un canvi tan gran respecte a les anteriors que ara sofrim la síndrome postvacances i una gran aversió al estudi? Hem estat educats per no “gaudir” o aprofitar les nostres responsabilitats? A soles tens que observar al teu voltant i ser-ne jutge. La cançó dels anuncis de El Corte Ingles no contagia la suficient alegria.
Personalment no sé si jo també patisc la síndrome postvacances o si assoles tinc son als matins de setembre però aquestes primeres setmanes de curs costa molt agafar el llapis. Però en realitat no ho faig sense ganes. Per a mi aquest es el “preu” que s’ha de pagar pels quasi tres mesos lliure de responsabilitats i deures. No cregueu que no podem queixar-nos?
Esperem amb ànsia l’estiu 2010. (Clara Bordes)

Les noves proves Pau

2009-10-05T10:06:00.000-07:00

Per començar, podeu baixar-vos/investigar en aquestes pàgines la informació sobre la nova prova d'accés a la universitat per al curs 2009-2010.

http://www.ua.es/dfc/pau/indexpau.html

http://www.scribd.com/doc/17098427/PAU20102011-Noves-Proves-Acces-Pau

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/valenciano/general/adicional/indice.xml?id=E126#1